ART MEDIEVAL

 

QUÈ EN SÉ?

Sent sincer, no tenia ni la més remota idea de que aniria aquest tema, bé, això era abans del que ens va explicar el Cesc, llavors em vaig adonar que alguna idea si que en tenia. 

La primera cosa que em va passar pel cap va ser les pintures rupestres, encara que em xocava una mica perquè portem tot el curs parlant sobre l'època medieval, llavors vaig deixar passar la idea ja que son de la prehistòria. 

Però quan va anomenar les paraules "Gòtic" i "Romànic", ja vaig entrendre milor cap on aniria la direcció d'aquest tema.

Aquestes dues paraules ja les havia escoltat abans, i aquests estils es diferenciaven perquè un era un arc acabat en punta, diria que és l'estil romànic, i l'altre era més arrodonit, l'estil gòtic.

Aquests dos estils els podem veure en la catedral de Tarragona, que si no m'equivoco, va començar construint-se amb un estil gòtic però va acabar en romànic.

 

LA HISTÒRIA:

La famosa història sobre aquest personatge català, que anomenaré a continuació,  la vam descobrir gràcies a un joc interactiu des de la web que tant he anomenat, Carpetes D'Aprenentatge. Aquest programa ens explica la història d'una església de Vic des del seu saqueig i posterior reconstrucció  i els mètodes que utilitzaven per aconseguir els diners per dur a terme la reconstrucció. I també gràcies al Cesc, òbviament, que ens explicava i profunditzava en el tema a mesura que avançava. 

Aquesta història comença fa molt de temps, en l'època medieval, quan el vescomte de Cardona, anomenat Bermon, i la seva colla organitzen un saqueig, és a dir, destruir i robar en una església pertanyent al bisbe de Vic anomenat Oliba.

En aquella època era normal que entre les persones amb un gran poder es fessin la punyeta continuament, i aquests actes comportaven conseqüències, com li va passar al nostre protagonista. 

El clergat que vivia en l'església saquejada estava indignat amb els actes de Bermon i  van anar a queixar-se al bisbe de Vic. 

El bisbe de Vic es va enfadar molt i va fer fora a Bermon de la protecció de l'església cristiana. Bermon tenia remordiments del que havia fet i temia que quan es morís anés a l'infern. Llavors l'endemà va anar directament davant del bisbe a disculpar-se.

En aquell temps la gent era molt creint en el cel i l'infern i sempre volien que la seva "balança" d'accions a la Terra es decantés cap a les accions bones i no pas cap a les dolentes perquè sinó les probabilitats d'anar-se'n a l'infern eren quasi segures, i no volien passar-se tota l'eternitat patint tortures i passar-ho malament. 

El bisbe de Vic va aprofitar-se dels remordiments de Bermon i va fer-li reconstruir l'església mil vegades millor. I ell, per la por d'anar a l'infern, acceptà.

Comença la reconstrucció:

Bermon no volia treure els diners de la seva butxaca, així doncs, decideix treure'ls de la mina de sal més important de tot el comtat de Cardona ja que ell era el propietari. En aquella època la sal era molt important, tant que a vegades l'utilitzaven com a salari.

Malauradament Bermon mor i el successor de la reconstrucció passar a ser el seu germà anomenat Eriball.

Bermon, en el seu testament, destinava els seus diners a altres monestirs i no pas per la reconstrucció de l'església de Vic. Eriball indignat, segueix el que hi deia i decideix obtenir els diners imposant un nou impost als pagesos per l'ús dels seus molins, exceptuant els de la seva propietat. 

El seu germà petit, Folc, es volia casar amb Guisla i com era besneta del comte de Barcelona havia de compensar-la amb uns quants diners. I sabeu d'on els va aconseguir Eriball?Doncs tornant a abusar dels pobres pagesos imposant el dret d'alberga, que era un impost que els pagesos havien de pagar perquè Eriball i la seva tropa no anés a les seves cases i els arruinessin, tant menjant com allotjant-s'hi, ja que era un cosa obligatòria. 

Guisla i Folc van tenir un fill varó, cosa molt important en aquella societat masclista, i Engúncia, l'àvia, està tan contenta per aquest nou successor que aporta diners per a la reconstrucció de l'església.

La història va avançant i succeixen nous events que necessiten diners. Eriball obté aquests diners dels monjos i de la venta de tombes del monestir, per quan sigués el moment d'anar al cel o l'infern tinguessin més possibilitats de pujar-hi que de baixar a l'infern. També Arnau Mir de Tost anà a conquistar Àger i demanà ajuda al seu amic Eriball. Ells dos van sortir victoriosos de la conquesta i Eriball, va aconseguir un gran botí.

Quan  Eriball va ser nombrat bisbe d'Urgell Folc va ser el nou successor de la reconstrucció. Però, per sorpresa seva, no quedaven diners per a la reconstrucció de l'esglèsia ja que Eriball se'ls va gastar per aconseguir els vots per convertir-se en bisbe.

Llavors va tornar a explotar als pagesos utilizant l'eina del judici de Déu. Per demostrar que les terres eren dels pagesos aquests havien de posar la mà  en una olla amb aigua bullint. Si es cremaven significava que mentien i per tant les terres eren del Folc i si no es cremaven era gràcies a Déu demostrant de que no mentien. Peró com persones civilitzades que som és lógic pensar de que sempre es cremarien.

Folc, com volia ser més important que els seus predecessors,  va decidir fer més alta l'església, i la bona de sa mare, Engúncia, va aportar alguns fons per alçar-la.

La collita d'aquella temporada va ser molt dolenta i els diners van tornar a treure'ls dels monjos, és a dir, dels diners que guanyessin de l'educació dels nens i de la cura de la gent d'edat avançada.

Folc també va aconseguir diners fent un pacte amb el bisbe de Vic repartint-se les terres de Calaf i destinant els fons a la reconstrucció de l'església. 

Per últim Folc es baralla amb un dels membres del comtat de Cerdanya, situat al sud de la frontera de l'Al-Andalus, per aquelles mateixes terres i Guillem Guifré acaba matant a Folc. Llavors les dues famílies acaben en guerra fent que es quedin amb pocs diners per a la reconstrucció.

Guisla té molta por ja que està sola davant d'una societat masclista i el seu fill encara era massa petit, llavors demana protecció a Arnau Mir de Tost perquè ells continuessin la reconstrucció.

I aquí acaba la història d'aquest famós personatge que ens vol demostrar la gran por que imposava l'església sobre el destí de les persones en el judici final, i com de desgraciats eren els poderesos contra els pagesos aconseguint els diners que es proposaven explotant-los de qualsevol manera. Finalment, us he de dir, que això és una història que va passar realment i que històricament la reconstrucció es va acabar l'any 1040.